Explicació de la normativa sobre el canvi de fitxes a l’Scrabble en català aprovada per l’Assemblea General de la FISC (Federació Internacional de Scrabble en Català).
Per aquells que hagin fet un cop d’ull a les actes de les darreres assemblees sabran que, ja fa algunes temporades, hi ha un canvi en el joc de les partides clàssiques: s’elimina l’opció de canviar sense perdre torn si es té tot consonants o vocals al faristol (coneguda com a “senyors”).
Aquesta decisió es va aprovar a l’Assemblea General de l’any 2017, després de fer la prova durant tota la temporada de no utilitzar aquest recurs.
El motiu per aquest canvi és un conjunt de diferents raons.
Jugant a Scrabble clàssic un contra un
Aquesta normativa es va originar quan, al bar Queimada, es jugava en torns de quatre. Els jugadors en castellà van inventar-se aquesta norma i els jugadors en català, veient els seus avantatges, ho van imitar. Certament, quan es juga amb tanta gent, el joc perd interès si s’ha d’esperar molt per a canviar.
Fem números… Posem que les jugades estàndards són de dos minuts i que es triga mig minut a fer el canvi de fitxes. Si jugueu quatre persones individualment i et ve un faristol ple de consonants o vocals, comptem:
2 min (jugador 1) + 2 min (jugador 2) + 2 min (jugador 3) + 0,5 min (tu, canvi de fitxa) + 2 min (jugador 1) + 2 min (jugador 2) + 2 min (jugador 3)… per tant, estaries 12,5 minuts sense poder jugar… avorridíssim.
Si només es juga un contra un (o una parella contra una altra), el temps seria: 2 min (contrincant) + 0,5 min (el teu canvi de fitxes) + 2 min (contrincant) = 4,5 minuts fins que tornes a jugar. No és tan ràpid com fent el canvi de “senyors”, però és un temps raonable.
Val a dir que aquest sistema no es fa servir en cap altre idioma, ni tan sols en castellà, ja que, al passar a jugar només amb dos contrincants, van descartar-ho. A les federacions francòfona, anglòfona… tampoc ha existit mai aquesta opció.
Injust per al contrincant
Podeu pensar que ja s’ho farà, però recordeu que sovint vosaltres sou els contrincants… Quan es fa aquest canvi, que no provoca cap penalització (pèrdua de torn). I el sac queda ple de fitxes descartades que fàcilment acabaran al faristol de l’adversari (sobretot al final de la partida).
Baixa incidència en el joc
No es que tinguem una estadística feta, però… quants cops en una partida ens trobem que el faristol té tot consonants o vocals? Cert que hi ha partides maleïdes on has de canviar dos o tres cops, però el més freqüent és que passi, com a molt, un cop (si es que passa).
A més, de vegades, no canviem, ja que tenim alguna lletra cara que podem aprofitar bé (i ens evitem que caigui en mans del contrari, que segurament li trauria més suc…) o podem fer alguna paraula amb tres o quatre fitxes del faristol, que ens el “neteja”. Val a dir que el català té un gran avantatge respecte a d’altres llengües: pots posar tres o quatre consonants o vocals seguides, com ara iaio, tremps, jaieu, sembr…
El que ens passa amb més freqüència (i ens desespera) és quan tens un escarràs o una sola consonant o vocal que no et permet utilitzar aquest recurs. Faràs servir l’escarràs per a una jugada ridícula per provocar-te els “senyors”? Seria una llàstima… Sí que sovint ho fem si tenim una fitxa diferent a la resta, però res t’assegura que el sac no et premiarà amb una d’igual, i seguiràs com estaves…
Noves generacions
Hi ha gent que porta molts anys amb aquest sistema i el té molt ben après, però no és així per a tothom… Ja fa anys es van retirar els “senyors” de l’Scrabble Escolar, ja que els nens es confonien molt (no recordaven que l’escarràs impossibilita fer-ho, intentaven fer el canvi quan ja corria el temps del contrincant, no sabien si les fitxes havien de quedar fora del sac quan agafaven les noves o no…) i, com hi ha gent nova al món de l’Scrabble adult que no acaben d’interioritzar aquesta norma, potser és el moment de canviar-ho també, ja que aquests petits jugadors estan arribant als clubs i campionats dels adults.
Passat el temps…
Si fem un petit estudi retrospectiu, en aquest parell d’anys sense aquesta opció de joc, els jugadors s’han adaptat bé. També ha facilitat el joc per a la gent que comença: les normes que sempre diuen el mateix donen confiança.
Fins i tot, parlant en “petit comitè” sembla que el nivell d’estratègia ha millorat: saps que cal mantenir el faristol “sanejat”. Ara ja no val allò de deixar a un racó les B, G, L, F… que no saps on posar i esperar que et vinguin un grapat de consonants que t’alliberin miraculosament d’aquell faristol tan horrible.
Als darrers campionats han començat a ser habituals paraules “de transició de faristol” com BOG, GAB, LLU, PAC, BOB, GAG, PIR… Hem anat incorporant més paraules curtes al nostre cap de forma natural, perquè les necessitem. Així, abans que el faristol estigui impossible, ens alliberen d’allò que no ens agrada.
I, un cop amb un faristol equilibrat… a per l’Scrabble!