Fem una curta explicació dels criteris del sistema suís, ja que sovint als campionats sorgeix la pregunta de com es mesuren els punts i el perquè dels emparellaments.
Si veiem una classificació d’un campionat qualsevol, hi ha uns quants conceptes que cal tenir clars.
Observem la classificació del darrer campionat… Si mirem d’esquerra a dreta, veiem la posició dels classificats (primer, segon, tercer…). Després ve el nom de la persona, el seu rànquing (en el nostre cas, el RaScCat acumulat fins al moment de començar el campionat) i el club al que pertany.
La seva puntuació en el RaScCat variarà després del campionat, amb els criteris que tenim especificats.
Les quatre columnes següents són les que aporten els criteris que ens fan quedar millor o pitjor classificats al campionat en qüestió: partides guanyades, Buchholz amitjanat, Berger i diferència de punts.
Primer, es mira el més clar: la quantitat de partides guanyades. Quantes més partides es guanyen, més amunt de la classificació s’està.
Però és inevitable que coincideixin varies persones amb la mateixa quantitat de partides…
El senyor Berger i companyia
Hi ha dos sistemes, que venen del món dels escacs, que s’utilitzen com a criteri per a posicionar aquests jugadors.
Consideres que és igual de difícil vèncer a un rival o a un altre? Òbviament no. Pot passar que algú hagi guanyat tres partides, però contra rivals molts durs, i que un altre també ho hagi fet, però contra jugadors menys experimentats. Com valorar-ho, llavors? Per això cal recórrer a les següents fórmules:
- M-Buchholz, que vol dir Buchholz amitjanat. Primer de tot, el mètode de Buchholz consisteix a mirar els “punts” (partides guanyades) de tots els teus contrincants (hagis guanyat o hagis perdut contra ells). Si has competit contra algú que, al final del campionat, té 2 partides guanyades, 3 que n’han guanyat 3 i 2 que n’han guanyat 4, et donarà 19 punts. Ara cal fer “l’amitjanament” on s’elimina el rival més dèbil (per tant, eliminem els 2 punts del primer contrincant) i el teu M-Buch serà de 17. El fer aquesta mitjana ajuda als jugadors que comencen malament el campionat i després van millorant, perquè si no es fes l’amitjanament, ja no tindrien opcions d’atrapar als que han començat amb força…
- El Berger és similar, però més fàcil. El nombre resultant prové de la suma dels punts (partides guanyades) dels rivals als que has guanyat (només als que has guanyat!). Així que, si en el cas de l’exemple del Buchholz, les ha guanyat totes menys les dues dels jugadors que tenien 4 punts, serien 2 + 3 + 3 + 3 = 11.
Finalment, queda la diferència de punts. La primera xifra és la suma de tots els punts que has fet al llarg de tot el campionat i la segona, tots els punts que t’han fet a tu. Naturalment, quan més punts facis respecte als que t’han fet, millor!
Aquests criteris no només són importants al final del campionat, ja que de vegades no acabem d’entendre els emparellaments que ens fa el sistema suís, que fa tot un estudi intern de progressions dels jugadors, partida rera partida… Si a partir d’ara tenim en compte al senyor Berger i els seus amics, ho tindrem més clar!